Qualsevol dia al capvespre Darrera de la finestra Sents el seu alè de tardor Trist i dolç és com un plor Que el vent ens acosta I que truca a la porta Ell seu a taula El sents allí, no li cal dir una paraula Per saber que ha arribat al fi El temps de pluja Temps d'estimar-se a mitja veu De collir el que van llençar a tot arreu És el temps de pluja Cal tornar a buidar l'armari Mentre els fulls del calendari Van caient sense fer soroll D'oblidar la barca al moll Quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada Ell seu a taula El sents allí, no li cal dir una paraula Per saber que ha arribat al fi El temps de pluja Temps d'estimar-se a mitja veu De collir el que van llençar a tot arreu És el temps de pluja A prop del foc Per a tots dos hi ha lloc